parreja

Aquí us presento la meva quinzena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de gener, tot i que la vaig fer durant el desembre. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Parreja". Primer vaig anar donant-li moltes voltes al tema de la parella / engarjolament, ja que en principi el fanzine proposa paraules partint de l'idioma espanyol. Però de cop ho vaig pronunciar en català i em va suggerir clarament la imatge: de barrejar amb pa. Com que era una imatge que volia que s'entengués clarament, vaig decidir dibuixar-la vectorialment i posteriorment acolorir-ho amb anilines (que encara me'n queden) i barrejar-ho tot amb la computadora!

l’aparença de l’aparició

El 18 de març es va presentar a la Galeria Visions del barri de Gràcia el número 16 del Fanzine Papermind. En aquesta ocasió com que es va decidir canviar l'aparença del fanzine –es va passar d'una bossa a una capsa– per això és va proposar que el tema de les col·laboracions fos precisament "l'Aparença". Doncs bé, jo vaig anar rumiant, i em suggeria el tema dels fantasmes. Per això vaig fer aquesta peça un fantasma clàssic, dibuixat a pinzell, i al seu interior, vectorialment, qui ens parla de fantasmes. Interpreteu-ho com us vingui de gust!

ocultura

Aquí us presento la meva catorzena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de desembre. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Ocultura". Per a il·lustrar aquesta paraula vaig pensar varies idees. Enfocar-ho des d'una vesant sinistra era molt temptador, he he he... però vaig preferir anar per el costat de la cultura amagada, oculta. I fent un pas més enllà, posar la cultura en un lloc on generalment s'està sol i amagat. El meu costat escatològic havia de sortir per algun lloc. A nivell tècnic vaig tornar a dibuixar amb el pinzell, i després acolorir-lo amb l'ordinador. M'agraden aquests colors poc saturats que li donen un cert toc claustrofòbic i ocult.

ñorar

Aquesta va ser la meva tretzena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de novembre. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Ñorar". Per afrontar aquest nou projecte, la veritat és que també em va venir bastant rodat. Com a bon catalanet, de seguida vaig pensar en la nyora com a pebrot per a la picada... i per fer que una nyora es posi a plorar, que és el que em suggeria la paraula, que res més bèstia que intentar-la aixafar dins d'un morter. Pobreta nyora, no és conscient que si es deixa fer, podrà fer feliços a molta gent quan la gaudim al nostre paladar. En aquesta ocasió he tornat a dibuixar amb el guasche i el pinzell, i juntament amb una fotografia d'una nyora l'he composat amb la computadora.

nicotinta

Aquesta va ser la meva dotzena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de octubre. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Nicotinta". Aquest cop la idea em va venir molt ràpidament, potser és molt simple, però m'agradava. Per això em vaig plantejar recuperar el gouache i el pinzell, i dibuixar d'una manera més desenfadada i marrana. I per comoditat acolorir-ho amb la computadora.

musicòpata

Aquesta va ser la meva oncena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de setembre. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Musicòpata". Estant de vacances, vaig començar a rumiar la idea. La veritat és que em van sorgir varies propostes, però em venia de gust dibuixar i fer algun tipus de marranada gràfica, amb força! I aquí podeu veure'n el resultat. No us ve de gust un tallet d'aquest pernilet...?

letrete

Aquesta va ser la meva desena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes d'agost. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Letrete". Com sempre, després de rumiar una estona, i sobretot pensant en les vacances d'estiu... no em venia res al cap. I en un dels meus viatges en tren cap a Blanes se'm va encendre la bombeta. Però si ja tenia el "letrete" fet. Era aquesta fotografia que vaig fer a Wellington, quan ja em rondava pel cap fer l'exposició de WC públics i que em va servir com a imatge de l'exposició (enllaç a l'exposició virtual). Doncs així el que vaig fer va ser un petit muntatge per adaptar-me als requisits del fanzine, la fotografia del retol sobre un fons que era l'entrada dels lavabos que s'indicaven.

Espero que tingueu una bona entrada d'any!

kemasutra

Aquesta va ser la meva novena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de juliol. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Kemasutra". Com sempre, després de rumiar una estona, em vaig plantejar bé els dos conceptes principals, cremar i el kamasutra. Doncs vaig decidir fer un mostrari de diferents pràctiques sexuals, que amb la fricció produeixen calor i ho vaig exagerar fent que es produïssin espurnes. A nivell d'estil gràfic, per no fer-ho molt evident i, segons com, una mica groller, vaig decidir treballar-ho d'una manera molt sintètica, modular. A mi al principi em recordaven unes rajoles, després amb la textura, les espurnes i el fum, ja va agafar més força.

juegoista

Avui us mostro la meva vuitena, participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de juny. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Juegoista". Després de rumiar una estona, em vaig plantejar quin és el joc egoista per excel·lència i aquest és sens dubte el Monopoli. Doncs com podeu observar, vaig fer com si en Mr. Monopoli no et deixes jugar amb totes les seves joguines.

din-a5

Aquest cop, quan se'm va avisar de la data límit per entregar el material per participar en número 11 del fanzine Papermind, posat a la venda el més de juny d'enguany, ja tenia, com sempre, varies idees que m'anaven sorgint des de feia temps. Però cap d'aquestes em resultava el suficientment atractiva, o simplement no em venia de gust desenvolupar-les. Però el que sí que m'anava rondant pel cap era que em tornessin a indicar les condicions tècniques del material a presentar: 100 còpies d'una peça DIN-A5, i com que m'agrada menjar-me l'olla sobre coses aparentment banals i absurdes, la idea principal va ser, com i amb que podia omplir un DIN-A5. Doncs aquí ho teniu.

who killed bambi?

Aquí us vull mostrar la peça que vaig realitzar per a l'exposició Who Killed Bambi? que va organitzar el col·lectiu Papermind per a la segona edició de la Festa del Grafisme de Portbou, el cap de setmana del 2 al 4 d'octubre. Sobre la imatge... crec que no hi ha massa a comentar, però com que em vaig inspirar, ara m'explaiaré una mica. Tenia molt clar que volia treballar de manera vectorial i pensant en com i qui podrien haver mort en Bambi –us recordo que a la peli en Bambi no es mor, a la que es carreguen és a la seva mare–, doncs bé jo vaig voler representar que qui mata a Bambi, sent el cabriol un simbolisme d'innocència, és el conservadorisme cristià nord-americà els valors del qual va difondre el seu creador en Walt Disney. Espero que us agradi. També us adjunto un previ en color, tot i que el final va ser en blanc i negre. A més us vull mostrar unes imatge de l'exposició.

ideovigilancia

Aquí us mostro la meva setena, participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de maig. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Ideovigilancia". La idea, per mi, era molt evident: la tele ens controla, i no ens deixa pensar, ni tenir idees pròpies. Com que veia que l'escenificació era simple, vaig voler seguir provant el dibuix a ma alçada, amb retolador i jugant amb textures de fons. M'encanta el cartró i els materials en brut.

hermaldad

Aquesta va ser la meva sisena, participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de abril. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Hermaldad". La idea la tenia prou clara, però veia que el resultat em quedava pastelòs, sense la força que volia donar-li i creia que tenia el concepte.Uns germans malcriats i consentits de família benestant. Per això a darrera hora vaig tornar-ho a dibuixar, però d'una manera molt més fresca. Per mi no hi ha color!

malson

Aquesta és la meva aportació al número 20 del fanzine Malalletra (blog) del mes de maig d'aquest any. En aquest número el tema era els somnis i per això vaig decidir il·lustrar un somni inquietant que he tingut en més d'una ocasió. És horrorós sentir el despertador, fer l'esforç d'aixecar-se i adonar-te que ho has somiat, hi t'hauràs de tornar a aixecar... Per aquesta il·lustració vaig decidir fer-la en plan vinyetes, de manera vectorial diferenciant entre el somni i la realitat, que la vaig acolorir.

griste

Aquesta va ser la meva cinquena, participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de març. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Griste". En aquesta ocasió pensant en el concepte de crit i trist em va venir la idea de retratar un vailet, trist i cridaner, vaja fent la marranada. Val a dir que és complicat fer l'expressió de la cara i més amb el cap tirat en darrera per emfatitzar el crit.

farmafia

Aquesta va ser la meva quarta, participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de febrer. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Farmafia", i em vaig decidir per provar una il·lustració més marrana o bruta i personal, a llapis i després jugant amb l'ordinador per aconseguir l'atmosfera obscura que li volia donar a aquest curiós terme.

un laus de pal

Aquest dimarts passat es va celebrar al MACBA l'entrega de la 39a edició dels premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual. L'acte en si va estar molt bé, si voleu llegir les cròniques que he escrit podeu anar al blog de l'ADG (www.adg-fad.org/blog) però el que us vull explicar, és que vaig ser guardonat amb un Laus de Palo. Els Laus de Palo són uns premis que han muntat ,amb nocturnitat i paperminosia, els del fanzine Papermind (www.papermind.net), ja que el fanzine ha obtingut un parell de premis Laus en aquesta edició. Per amenitzar l'acte, com que no hi havia pica pica van oferir sandvitxos de pa de motlle i crema de cacau, sense el patrocini de cap marca. Entre els guardonats estàvem: gent dels estudi fundadors del fanzine: Zona, Marcel F. i Bis. També alguns membres de l'ADG-FAD, responsables de la Festa del Grafisme de Portbou, i un seguit d'amiguetes i col·laboradors del fanzine. Els 25 que varem rebre aquest trofeu som:
Mercè Rocadembosch, Marcel F., Judit Reig, Carles Murillo, Juan Cardosa, Sara Santos, Pere Alvaro, Alex Gifreu, Jacint Lluch, Júlia Solans, Nadia Pastor, Vivoeusebio, Christina Pfeifer, Fernando Velázquez, Daphne Heemskerk, Xavier Alamany, Rosa Llop, Alvaro Sobrino, Adg-Fad, Jaume Pujagut, Oscar Heredero, Xavi Boronat, Antilaus, Coco González i Soraya
Cal dir que aquest acte va ser molt comentat i seguit durant la festa post entrega oficial.
Jo, rebent el Laus de Palo

enemigro

Aquesta va ser la meva tercera participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org). En aquesta ocasió la paraula proposada era "Enemigro", i em vaig decidir per provar una il·lustració molt neta, combinant un dibuix vectorial molt simple i a nivell de colors també molt plans i vius. Bé és el que em va suggerir la idea d'aquesta pobra "n" que s'ha de buscar la vida lluny de casa.

marques i marques

Ja fa uns temps que amb tot això de la crisi, s'ha notat un increment de les vendes de productes de marca blanca (pròpies del distribuïdor). Per això molts anunciants després de mostrar el seu anunci especifiquen que aquest fabricant, no produeix per a altres marques, cosa que em sembla correcte, ja que hi ha que diuen que el seu producte és el mateix que el conegut, però més barat. Però fa unes setmanes, dins de la continuïtat d'algunes cadenes de televisió, TV3 i Cuatro, emeten unes peces en les que es posiciònen a favor de les marques. I jo em pregunto, és que les marques blanques no són marques? Un producte és un producte, però la marca és tot allò que "embolcalla" el producte o servei, ja siguin iogurts, xampús o el que sigui, fins i tot una cadena de supermercats. Per això m'estranya que es posicionin a favor de les marques de productes i sembli que vagin en contra de les marques de serveis, no oblidem que un supermercat també té una marca. Hom podria pensar que és per afavorir als anunciants, però és que els supermercats també es gasten molts de quartos en spots a les televisions. Per altre banda si t'aconsellen que compris productes sense marca, ni de marca blanca, que volen que les pageses que tenen les seves parades als mercats no puguin vendre els seus enciams i tomàquets, que les alegres peixateres deixin de vendre peix fresc sense envasar per vendre'ns barretes de lluç arrebossades, congelades i envasades, que tot aquest immens col·lectiu d'artesans es quedin sense vendre el producte, que amb tant d'esforç i carinyu han fet... No oblidem que les grans marques pertanyen a multinacionals, que evidentment donen feina a molta gent, però recordem que hi ha una infinitat de pimes i autònoms que també estan patint la crisi, però per a molts aquests són invisibles.

Evidentment estic exagerant. A mi, com a dissenyador gràfic, m'interessa treballar per marques, fent logotips, fulletons, envasos... però crec que aquest anuncis el que fan és potenciar una societat marcada 100% pel consumisme desfasat, que vulguis o no, és responsable, en part, de la situació en la que ens trobem. Val a dir que hi ha sociòlegs que diuen que les noves institucions de poder no són ni els estats ni les religions, sinó les grans corporacions a traves de les seves marques. Bé, tot això és una reflexió personal, que segur que em podria passar hores divagant i reflexionant. Que en penseu vosaltres?

Per il·lustrar aquest post he dicidit col·locar una variant del darrer Caganer que vaig enviar aquest Nadal passat, que crec que és adient, i de passada em faig publicitat.

diosificar

Aquesta va ser la meva segona participació al fanzine on-line Artafacta. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Diosificar".
www.artafacta.org