dijous, 10 de juliol de 2008

dissenyo gràfico güei!

L'editorial Taschen ha publicat un llibre sobre el disseny gràfic llatinoamericà, editat per en Felipe Taborda i en Julius Wielemann. Es tracte d'un llibre on es recull el bo i millor del grafisme que s'ha fet des de el segle xx fins als nostres dies al continent americà, per part de 20 països de "cultura llatina", des de Mèxic fins a Xile passant per el càlid Carib i l'immens Brasil. Personalment el que no entenc és perquè s'han descartat els països de parla francòfona com ara Haití, la Martinica, Guadalupe i la Guaiana Francesa. Que jo sàpiga el francès prové del llatí igual que el portuguès i l'espanyol. Algú podria dir que menys Haití la resta son dependències franceses, però per aquesta regla Puerto Rico que sí està inclòs ho és dels Estats Units... però en fi, no vull entrar en política lingüística, que no és el tema d'aquest blog. La presentació del llibre Latin American Graphic Design es farà el proper dijous 17 de juliol, a les 19:30 h. a l'Auditori del FAD. La presentació correrà a càrrec d'un dels seus editors, en Felipe, i suposo que serà ell que moderarà el col·loqui ¿Existe un diseño gráfico latinoamericano? on participaran en Mario Eskenazi, en Javier Mariscal, en Peret i l'América Sánchez. Per més informació sobre l'acte podeu consultar el web de l'ADG-FAD (www.adg-fad.org), i sobre el llibre podeu visitar el de l'editorial Taschen (www.taschen.com).

Pel que sembla aquesta serà la darrera activitat de la temporada organitzada per l'ADG-FAD. A veure quines novetats ens portaran a partir de setembre.

Post
Val a dir que a l'acte, tot i fer una calor asfixiant a Barcelona, va venir molta parròquia, segurament atrets per la colla d'astres gràfics que estaven convidats a debatre, o parlar sobre si hi ha o no un disseny llatinoamericà. L'acte va començar amb en Felipe Taborda explicant el per què d'aquest llibre. Resulta que l'editorial Taschen en el seu moment va editar un llibre recopilatori de dissenyadors en general, i ell es va adonar que era l'únic que provenia de llatinoamèrica. Fruit d'això va parlar amb el senyor Taschen, o algun dels seus col·laboradors i es van posar mans a la feina. Demanant a diferents dissenyadors i estudis si hi volien participar. Un cop introduït el tema, l'América Sánchez va puntualitzar el perquè no apareixien alguns països, fet que em va alegrar, ja que jo també m'ho he plantejat. En Felipe deia que aquests països no es consideren llatinoamericans, i després d'alguns rifi rafes de bon rotllo es va determinar que s'hauria d'anomenar Iber americà (d'origen de la península Ibèrica, per tant els països francòfons queden descartats) i així el tema va quedar sanjat! Un cop aclarit el tema geolingüístic, la veritat es que la taula rodona no va ser massa interessant. Es va tractar el tema de com la cultura popular ha influït en el disseny actual, però principalment a Mèxic i Brasil, i com l'us de la informàtica ho ha uniformitzat tot. Tothom es copia a tothom, i fan les coses buides de contingut, estètica per l'estètica, es segueix la moda i les tendències. També va sorgir el tema de la diferència de com es treballa com a dissenyador gràfic en un estudi i en una agència de publicitat com a director d'art. La veritat és que no se que més explicar-vos, la resta de comentaris, potser se'n anaven una mica massa del tema. Potser la conclusió amb la que ens podem quedar és el que ja fa temps que anem sentin, la relació d'allò local per fer-ho global.