malson

Aquesta és la meva aportació al número 20 del fanzine Malalletra (blog) del mes de maig d'aquest any. En aquest número el tema era els somnis i per això vaig decidir il·lustrar un somni inquietant que he tingut en més d'una ocasió. És horrorós sentir el despertador, fer l'esforç d'aixecar-se i adonar-te que ho has somiat, hi t'hauràs de tornar a aixecar... Per aquesta il·lustració vaig decidir fer-la en plan vinyetes, de manera vectorial diferenciant entre el somni i la realitat, que la vaig acolorir.

griste

Aquesta va ser la meva cinquena, participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de març. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Griste". En aquesta ocasió pensant en el concepte de crit i trist em va venir la idea de retratar un vailet, trist i cridaner, vaja fent la marranada. Val a dir que és complicat fer l'expressió de la cara i més amb el cap tirat en darrera per emfatitzar el crit.

farmafia

Aquesta va ser la meva quarta, participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de febrer. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Farmafia", i em vaig decidir per provar una il·lustració més marrana o bruta i personal, a llapis i després jugant amb l'ordinador per aconseguir l'atmosfera obscura que li volia donar a aquest curiós terme.

un laus de pal

Aquest dimarts passat es va celebrar al MACBA l'entrega de la 39a edició dels premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual. L'acte en si va estar molt bé, si voleu llegir les cròniques que he escrit podeu anar al blog de l'ADG (www.adg-fad.org/blog) però el que us vull explicar, és que vaig ser guardonat amb un Laus de Palo. Els Laus de Palo són uns premis que han muntat ,amb nocturnitat i paperminosia, els del fanzine Papermind (www.papermind.net), ja que el fanzine ha obtingut un parell de premis Laus en aquesta edició. Per amenitzar l'acte, com que no hi havia pica pica van oferir sandvitxos de pa de motlle i crema de cacau, sense el patrocini de cap marca. Entre els guardonats estàvem: gent dels estudi fundadors del fanzine: Zona, Marcel F. i Bis. També alguns membres de l'ADG-FAD, responsables de la Festa del Grafisme de Portbou, i un seguit d'amiguetes i col·laboradors del fanzine. Els 25 que varem rebre aquest trofeu som:
Mercè Rocadembosch, Marcel F., Judit Reig, Carles Murillo, Juan Cardosa, Sara Santos, Pere Alvaro, Alex Gifreu, Jacint Lluch, Júlia Solans, Nadia Pastor, Vivoeusebio, Christina Pfeifer, Fernando Velázquez, Daphne Heemskerk, Xavier Alamany, Rosa Llop, Alvaro Sobrino, Adg-Fad, Jaume Pujagut, Oscar Heredero, Xavi Boronat, Antilaus, Coco González i Soraya
Cal dir que aquest acte va ser molt comentat i seguit durant la festa post entrega oficial.
Jo, rebent el Laus de Palo

enemigro

Aquesta va ser la meva tercera participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org). En aquesta ocasió la paraula proposada era "Enemigro", i em vaig decidir per provar una il·lustració molt neta, combinant un dibuix vectorial molt simple i a nivell de colors també molt plans i vius. Bé és el que em va suggerir la idea d'aquesta pobra "n" que s'ha de buscar la vida lluny de casa.

marques i marques

Ja fa uns temps que amb tot això de la crisi, s'ha notat un increment de les vendes de productes de marca blanca (pròpies del distribuïdor). Per això molts anunciants després de mostrar el seu anunci especifiquen que aquest fabricant, no produeix per a altres marques, cosa que em sembla correcte, ja que hi ha que diuen que el seu producte és el mateix que el conegut, però més barat. Però fa unes setmanes, dins de la continuïtat d'algunes cadenes de televisió, TV3 i Cuatro, emeten unes peces en les que es posiciònen a favor de les marques. I jo em pregunto, és que les marques blanques no són marques? Un producte és un producte, però la marca és tot allò que "embolcalla" el producte o servei, ja siguin iogurts, xampús o el que sigui, fins i tot una cadena de supermercats. Per això m'estranya que es posicionin a favor de les marques de productes i sembli que vagin en contra de les marques de serveis, no oblidem que un supermercat també té una marca. Hom podria pensar que és per afavorir als anunciants, però és que els supermercats també es gasten molts de quartos en spots a les televisions. Per altre banda si t'aconsellen que compris productes sense marca, ni de marca blanca, que volen que les pageses que tenen les seves parades als mercats no puguin vendre els seus enciams i tomàquets, que les alegres peixateres deixin de vendre peix fresc sense envasar per vendre'ns barretes de lluç arrebossades, congelades i envasades, que tot aquest immens col·lectiu d'artesans es quedin sense vendre el producte, que amb tant d'esforç i carinyu han fet... No oblidem que les grans marques pertanyen a multinacionals, que evidentment donen feina a molta gent, però recordem que hi ha una infinitat de pimes i autònoms que també estan patint la crisi, però per a molts aquests són invisibles.

Evidentment estic exagerant. A mi, com a dissenyador gràfic, m'interessa treballar per marques, fent logotips, fulletons, envasos... però crec que aquest anuncis el que fan és potenciar una societat marcada 100% pel consumisme desfasat, que vulguis o no és responsable, en part, de la situació en la que ens trobem. Val a dir que hi ha sociòlegs que diuen que les noves institucions de poder no són ni els estats ni les religions, sinó les grans corporacions a traves de les seves marques. Bé, tot això és una reflexió personal, que segur que em podria passar hores divagant i reflexionant. Que en penseu vosaltres?

Per il·lustrar aquest post he dicidit col·locar una variant del darrer Caganer que vaig enviar aquest Nadal passat, que crec que és adient, i de passada em faig publicitat.

diosificar

Aquesta va ser la meva segona participació al fanzine on-line Artafacta. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Diosificar".
www.artafacta.org

cagar i patinar

Fotografia d'en Xavi Padrós (www.xavipadros.net)

El passat dijous, 29 de gener, al FAD, Terminal B (www.terminalb.org) va fer un taller d'Skate Art, és a dir pintar i costumitzar taules de monopatí, en concret les més de 400 que composaven la peça exposada a la Plaça dels Àngels, fruit de la iniciativa Diesel Wall. Doncs bé, aquest sóc jo, bastant seriot, amb la taula d'skate que vaig fer. Els que ja em coneixeu, ja sabeu de la meva admiració per tan nostrat personatge i vaig considerar que tan els patinadors com els que necessiten realitzar les seves necessitats fisiològiques, estan perseguits per la normativa pel civisme que va imposar l'ajuntament de la "millor botiga del món". L'acte en sí va ser molt divertit hi varem participar des d'artistes del món skate en general, com molts joves i nens del barri que s'ho van passar teta pintant el seu monopatí. Val a dir que dibuixar sobre una taula, assegut al terra, va ser tota una experiència, i el més important, allunyar-nos del mac durant una estona. Una selecció d'aquestes taules estan exposades a la cripta del FAD, en senyal de la defunció de l'skater, fins el proper dijous 19 de febrer, que hi haurà un debat sobre els usos dels espais urbans i l'aprofitament que en fan per part dels ciutadans.

Aquí us passo uns enllaços a altres blogs que també han comentat el tema:
http://brotherdogway.wordpress.com
http://fmansilla.blogspot.com

carneval

Aquesta va ser la meva primera participació al fanzine on-line Artafacta. Es tracta d'il·lustrar una paraula inventada cada més, seguint l'ordre alfabètic. Evidentment l'estil és lliure, el que em permet que sigui una forma de provar noves tècniques i estils, l'únic requisit és el format, 600 x 600 pixels. Al més de novembre, tocava la lletra C i havíem d'interpretar Carneval i jo m'ho vaig agafar com a verb de la dita "donar gat per llebre". Si us interessa us podeu descarregar els fanzines des del seu lloc web www.artafacta.org, i si us animeu, poder participar en la propera missió.

àtoms pornogràfics

Aquesta ha estat la meva participació al llibre d'en Josep Roca La tarde que compré la vida sexual de Catherine M. (22 átomos pornográficos ilustrados), i editat per Tintas alternativas (http://tintasalternativasediciones.blogspot.com). Es tractava de que 22 dissenyadors i il·lustradors fecin una imatge per a cada un dels 22 relats dels llibre. El relat que jo havia d'il·lustrar es titulava Jock Sturges debería hacerte una fotografía. Jo la veritat és que m'esperava un relat molt marrano, tal com m'havien advertit, però he de dir que el vaig trobar més aviat eròtic.

Ah, m'oblidava. Que tingueu un bon any 2.000 nou! que el vuit ha estat una caca!

cabòries

Avui es commemora el 10è aniversari de la mort d'en Joan Brossa i aquesta és la meva aportació al fanzine Malalletra (http://laiacalvet.blogspot.com) que es publicarà en breu. Aprofito, també, per fer referència a un blog, l'ablocedari Brossa (http://joanbrossa.blogspot.com), una iniciativa de blocaires que també volen retre homenatge al genial artista.

o si o no

Pensant en que podria fer per al fanzine, vaig començar a fer gargots. I havia un, que em va recordar a un mussol. De seguida em va venir a la memòria un acudit de l'Eugenio, l'acudit. Per més que intentés donar-li més voltes el més interessant era l'acudit, i només de pensar com fer-lo ja em descollonava. El resultat va ser aquesta simple il·lustració vectorial. Quan la gent la veia, al moment sabies si coneixien l'acudit o no. Es va publicar al Papermid nº7, el juliol de 2008. El format és Din-A5 imprès en impressora làser blanc i negre. 100 còpies.

replicants

Estava un vespre que no feien res de bo a la tele, per variar, i em vaig posar la pel·lícula Blade Runner. Aquesta és una peli que cada cop que la veus detectes coses noves, o et fixes en detalls que t'han comentat. Doncs bé mentre la mirava se'm va acudir fer un homenatge als quatre replicants oficials de la peli, en el seu darrer moment. Són uns retrats vectorials, i cada un era pintat amb anilines amb un color diferent i un tampó de material també diferent. Les imatges d'amunt són del making off. Aquí a sota podeu veure els quatre retrats sense pintar, ho sento només tinc còpia del que em va tocar a mi. Es van publicar al fanzine Papermind n.º 4, el desembre de 2007. Són 25 còpies de cada retrat, per això dins de les 100 còpies del fanzine et podia tocar qualsevol d'ells. Quin et va tocar a tu?

la pipa

Un cop havia fet aquesta fotografia, vaig saber del web www.strictlynophotography.com i em vaig animar a fer una altre volta al concepte de la pipa de'n Magritte. Casualment avui a la radio, a la Segona hora del Minoria Absoluta parlaven d'art, i el director del museu Picasso ha comentat quelcom sobre el fet de l'apropiació d'imatges alienes com a forma artística ben entesa, no pirateria. Publicat al Papermind n.º 3, el maig de 2007. Fotografia amb text, mides 17 x 11,4 cm. 100 còpies.

el dimoni a papermind

Aquesta és la peça original que vaig publicar al fanzine Papermind n.º1, el maig de 2006. És en Titivil. El format és Din-A5 i la tècnica és fotocòpia i estampació de patata amb anilina. (100 còpies).
papermindfanzine.blogspot.com.

epígrafs i impostos

Ja fa temps que hi ha una cosa que no m'agrada massa. Quan em vaig donar d'alta del IAE (Impost sobre activitats econòmiques), evidentment no hi era l'epígraf de dissenyador gràfic. Per això la gent d'Hisenda em varen recomanar escollir l'epígraf 861, que correspon a pintors, escultors, ceramistes, artesans, gravadors i artistes similars. Vaig declarar uns metres quadrats on exercir la meva feina, i desgravar-me les despeses pertinents. Al cap d'un temps d'exercir la meva professió, em va arribar un impost sobre la Recollida de residus a nivell de Barcelona. Evidentment no em fa gràcia pagar per la poca quantitat de residu que genero, però entenc que és un impost en substitució del IAE que avanç sí es pagava.
Fa un temps varis col·legues em comentaven que ells estaven en amb un epígraf més concret. Jo he intentat buscar per internet i he trobat poca cosa al respecte.
Aquests són alguns dels que em recomanen, principalment el 399.

GRUP 399. ALTRES PROFESSIONALS RELACIONATS AMB ALTRES INDÚSTRIES
MANUFACTURERES, N.C.O.P.

GRUP 322. TÈCNICS EN ARTS GRÀFIQUES.

GRUP 751. PROFESSIONALS DE LA PUBLICITAT, RELACIONS PUBLIQUES I SIMILARS.

GRUP 861. PINTORS, ESCULTORS, CERAMISTES, ARTESANS, GRAVADORS I ARTISTES
SIMILARS.

En quin epígraf esteu inscrits? esteu satisfets?

toca renovar-se

Hola, com ja us vaig avançar a l'estiu, hi hauria novetats referents a aquest blog. Doncs bé, resulta que a partir d'ara soc el blocaire del blog de l'ADG FAD (www.adg-fad.org/blog/). Per ara encara està en fase de proves. En principi hi escric més o menys el que escrivia aquí, però ho he de fer també en espanyol. Allà hi anuncio diferents activitats al voltant del disseny gràfic, algunes les comento i també hi puc fer reflexions... bé, si fa no fa el mateix que aquí.
Per això i no repetir-me, el contingut d'aquest blog canviarà... encara no ho tinc molt clar que hi faré, si serà un blog on hi pengi treballs propis, on hi faré reflexions i critiques més personals... no ho sé.

Que us agradaria a vosaltres? Us agrairia molt la vostra opinió.

Gracies!

els misteris de la llum

Ja s'acaba el mes d'octubre i el cap de setmana que ve, menjarem panellets, castanyes i moniatos, tot celebrat la Castanyada, Tots Sants i els Sants Difunts. Encara que estiguem contaminats per l'imaginari anglosaxó de Halloween. Però el que més ens interessa en aquest blog, és que al ser final de mes, vol dir que el dimecres toca sessió de Chill Laus. A Barcelona el convidat és en Javier Tles (www.javiertles.net), un gran fotògraf reclamat per agències d'arreu. Sota el títol Cuidar la llum, cercar la vida en el buit, en Javier ens mostrarà les claus del seu treball: l'aportació creativa, la cura que té amb la llum, la sinceritat, el rastre humà, la recerca de vida en el buit. Aquest serà el CL 34 BCN, i com sempre serà a les vuit del vespre a l'Auditori del FAD.

Pel que fa al CL 06 MAD, els convidats seran en Diego Ortiz i en Pepe Murciego que parlaran de la revista de col·laboracions La Más Bella. I en el CL 05 VAL, en Dan Peisajovich, presentarà A moure el cul (102 trucs per aconseguir el treball dels teus somnis) que temps erera ja va presentar a Barcelona.

Recordeu que per més informació i apuntar-vos cal que ho feu des del web www.chilllaus.net.

Òndima! m'acabo d'adonar que aquest és el post número 100 del blog! Qui ho anava a dir el dia que vaig començar...

quin geto!

Se que poso el post una mica just per a la inauguració, que és avui a les vuit de la tarda, però podreu veure l'exposició fins el 29 de novembre. Es tracta de l'exposició tríptica Retratos apocalípticos + algunos consejos semanales. On els tres il·lustradors fan i desfan (gargotegen i desgargotegen) el rostre humà per mostrar-nos la part més desconeguda de les pròpies cares. Els responsables són en Javier Arce (www.elhombrequecomiadiccionarios.com), en Roman Rubert (romanrubert.blogspot.com) i na Júlia Solans (www.juliasolans.com). L'exposició és al Candela Raval, Carrer Hospital, 48 de Barcelona.

Per més informació i descollonar-se amb les biografies de tant il·lustres il·lustradors, no deixeu de visitar candelaravalexpos.blogspot.com.

Retrat apocalíptic de Júlia Solans
Retrat apocalíptic de Javier Arce

советский конструктивистских el constructivista soviètic

Des de el 14 d'octubre fins al 5 de gener, teniu la oportunitat, per no dir la obligació, d'anar a veure l'exposició Ródtxenko la construcció del futur, a la Pedrera. Gratis! Aleksandr Ródtxenko (Sant Petersburg, 1891 – Moscou 1956) va ser un dels protagonistes de les avantguardes del segle XX. Com a artista que va aprofundir en l'art sense objecte va ser una clara influencia per al disseny gràfic. Va ser capdavanter del constructivisme soviètic, renunciant a un art pur per apostar per un llenguatge visual al servei de la societat, amb una clara intenció experimental.

A l'exposició antològica tenim l'ocasió de veure unes 250 obres. La pintura de la seva primera època i de la darrera, on pinta per plaer... Dibuixos i construccions espacials. També podrem veure els seus fotomuntatges originals, podent observar la seva tècnica de collage. Molt interessants són també les seves fotografies. I evidentment el seu disseny gràfic, tant amb la col·laboració del poeta Maiakovski, com els dissenys de portades de la revista LEF (ЛЕФ), etc. L'interessant és poder veure els originals, fets a ma, d'aquestes peces.Cartell d'El Cuirassat Potemkin

Molt recomanable és el catàleg que han editat, molt bé de preu. Com a activitats que acompanyen l'exposició cal destacar les xerrades. Una serà Ródtxenko fotògraf a càrrec d'en Pepe Baeza, fotògraf, el dilluns 10 de novembre, a les 19:00 h. L'altre Ródtxenko: dissenyador gràfic i tipogràfic, diàleg entre la Raquel Pelta, historiadora del disseny i en Paco Bascuñan, dissenyador gràfic, el dijous dia 20 de novembre també a les set de la tarda.
Per a més informació visiteu www. caixacatalunya.es/obrasocial.
Fotografia de Ródtxenko

els llibres d'en mario

A la primera xerrada de la Festa del Grafisme, en Mario Esquenazi va presentar-nos els llibres que més l'han marcat. Molts de vosaltres estàveu pendents que publiques aquesta llista. Avanç però, he hagut de consultar-ho per internet, per donar el màxim de dades sobre aquests. Les portades són les que he trobat, algunes varien de les que va ensenyar en Mario.

Llistat de llibres:


Pioneers of Modern Typography, Herbert Spencer. Ed. MIT Press, Boston 1969

Letter and Image [La Lettre et l'image], Robert Massin. Publicat per Van Nostrand Reinhold, Nova York 1970 ó Studio Vista, Londres 1970

Identity Kits: A Pictorial Survey of Visual Signs, Alan Fletcher i Germano Facetti. Studio Vista, Londres 1971

Sistemas de reticulas [Rastersysteme für die visuelle Gestaltung], Josef Müller Brockmann. GG - Gustavo Gili, Barcelona 1976

Olvide todas las reglas que le hayan enseñado sobre el diseño gráfico. Incluso las de este libro, Bob Gill Editorial Gustavo Gili, Barcelona 1981
Forget All the Rules You Ever Learned About Graphic Design, Including the Ones in this Book, Watson-Guptill, Nova York 1981

Paul Rand: A Designer`s Art, Paul Rand. Yale University Press, 1985

Modern Typography: An essay in critical history, Robin Kinross. Ed. Hyphen Press, Londres 1994
Karel Martens: printed matter/drukwerk, Robin Kinross, Jaap van Triest i Karel Martens. Editorial Hyphen, Londres 1996 (sembla a ser que hi ha segona edició)

The Art of Looking Sideways, Alan Fletcher. Editorial Phaidon, Londres 2001

Notes on Book Design, Derek Birdsall. Yale University Press, 2004

de convivències gràfiques

Aquí va una modesta crònica de com va anar la primera Festa del grafisme a Portbou. Com que a les vuit del vespre s'inauguraven totes les exposicions, varem decidir anar fent un recorregut. La primera va ser al Centre Cívic, punt de trobada del festival. Era l'exposició Targeta Roja, muntada per en Xavier Alamany. Una petita mostra de targetes de visita. Les targetes estrelles eren les d'en Stefan Sagmeister i la de la Irma Boom. Però per mi el més interessant eren unes cordes d'escalada penjades al centre de la sala, on es col·locaven les targetes que els visitants i diferents participants hi penjaven les seves mitjançant un passador de cabell. També podíem consultar la col·lecció de'n Jaume Pujagut.La exposició Targeta Roja

Després varem anar a l'exposició de Papermind, a la seu de la Penya Blaugrana, tot un èxit, encara que algun despistat es va pensar que era rotllo estudiants, no van pillar el tema... L'exposició constava de cordills penjats de costat a costat i com si es tractes de roba estesa hi havia el contingut de cada número en cada cordill. La exposició Papermind

Mentrestant vaig anar pasturant a la de l'Alexandre Cirici Pellicer, a l'espai Walter Benjamin. Eren fotocòpies, ja ens havien avisat, però la composició era prou interessant. Hi havia poca gent, en aquest moment, tot hi haver fil musical, sonaven els Antònia Font. Al cap d'una estona varem intentar anar a la d'Adicciones Porquesí, a l'estació de trens, impressionant, però ens varen comentar que ja estava tancada...
La exposició Alexandre Cirici Pellicer

Per això varem decidir en manada anar a sopar, la majoria a un restaurant, i nosaltres, quatre gats, a fer un entrepà al bar del costat. On poc a poc anaven arribant nous festivalerus.

Cap a la mitja nit varem anar cap al Centre Cívic per escoltar la xerrada de'n Mario Eskenazi. Ens va parlar dels 10 llibres que més l'han marcat com a dissenyador, els fonamentals per a un estudi de disseny, segons el seu criteri, és clar. (Espero que en breu algú els pugui penjar en els comentaris). Després va haver una conversa distesa sobre temes vàris de criteri, d'estil... Ell creu que no te estil, però sí una manera de treballar. Com consells ens va dir: No treballis barat. No treballis malament per cobrar... el treball queda. Amb el disseny no ens farem rics... Alegrem-nos del que fem.
La xerrada de'n Mario Eskenazi

Just després era hora del Guateque, que per qüestions meteorològiques es traslladat a l'espai Walter Benjamin. A la majoria els hi va fallar la logística del mam! El PS. (punxa singles) Jaume ens va fer una molt bona sessió de grans clàssics. Tot punxat en sigles de vinil amb un sol plat. I a les tantes cap a dormir. Això només havia fet que començar.
El Guateque de divendres

Després de dormir unes hores, començaven els tallers i les conferències... No pot ser que hi hagi tres coses a escollir. Per desgràcia el taller de GPS va caure... llàstima. Jo vaig escollir anar al taller dels Papermind ¡Tiene cajones la kosa! El taller consistia en fer el nou número del Fanzine. Consistia en anar fent la teva peça i cada 10 minuts canviàvem de làmina i continuàvem la del costat i així fins que gairebé tothom havia intervingut en varies peces. Realment van sortir coses sorprenents. Amb la mateixa filosofia del cadàver exquisit es va desenvolupar el manifest Tramuntana Fucking Tramuntana.Manifest Tramuntana Fucking Tramuntana

La exposició Adicciones Porquesí

Després de dinar vaig decidir anar a veure l'expo d'Adicciones Porquesí, a la zona de l'antiga duana de l'estació. A la mostra de bosses comercials no hi vaig arribar, ja estava tancat el Mercat Municipal, però feia molta patxoca. També vaig aprofitar per pasturar i veure les peces de Fronteres que estaven repartides pel poble, al igual que els aparadors intervinguts. Alguns també varem aprofitar per veure el Memorial a en Walter Benjamin. Per la tarda hi havia dos tallers, els que buscaven la tipografia Portbou... i els que dibuixaven arbres. Aquest últim va ser en el que vaig veure més gent del poble que hi participava. Com van gaudir la canalla amb les pintures! al jardí del Centre Cívic. També es van posar a la venda els números 15 i 16 de la revista Grrr. I cap a les set de la tarda ens preguntàvem on era l'Speaker’s Corner, que finalment per manca de quòrum o de propostes, ningú va dir res. A les nou del vespre va ser el moment de la presentació del projecte per part d'alguns membres de Grrr i del senyor batlle i el regidor de cultura de Portbou.La presentació oficial

Es començava a veure cansament en els participants, però era l'hora de sopar i fer unes birretes. Tot i que uns varen preferir anar a veure el partidàs del Barça, la resta varem anar a escoltar els Cabo San Roque a l'espai Walter Benjamin. Va ser una proposta interessant que va tenir diferents opinions. Per una banda als que els havia agradat molt i per l'altre a qui, potser pel cansament o perquè esperaven alguna cosa més contundent i animada, no els va acabar de fer el pes...
Aparador intervingut

Amb una mica de retard per tema logístic va començar la xerrada d'en Xavi Capmany. Una classificació de com els mapes es poden fer servir per a informar, tant a nivell geogràfic com d'altres. Els mapes com a medi o element de comunicació. Tota una mostra de mapes seleccionats sota el seu interessant criteri.La xerrada de'n Xavi Capmany

Ja per acabar la vetllada, un altre cop el Guateque, aquest cop amb un arsenal de llaunes de cerveses, que evidentment es van acabar massa aviat. El que em va sorprendre, és que molt pocs grafistes anaven vestits de negre rigorós... estarà canviant aquesta tendència mítica?El Guateque de dissabte

L'endemà al matí era el moment del taller d'Adicciones Porquesí, PMS (Postcard Message System), on tant la mainada com els professionals dissenyaven una postal per a algun personatge conegut o famós per més endavant ser enviada. Tothom s'ho va passar d'allò més bé. En cavat era l'hora del aperitiu per arrencar amb les darreres activitats, on no vaig poder assistir perquè ja estàvem al tren de tornada. Una era la conferència Hergé i Tintin. Inspiració i origen de la Rita i la Laura Gual. Espero que algú faci algun comentari de com va anar la cosa. I la darrera una projecció d'una pel·lícula dels Rencontres cinématographiques de Cervera.
Aparador intervingut

En resum un festival molt interessant, que tot hi haver petites coses que podrien millorar, era la primera edició... confiem que hi hagi festa del grafisme per molts anys.

Gràcies Grrr!
Visca Portbou!
Portbou es mou!
Treball del taller Tiporbou (la de la capsalera també)

www.festadelgrafisme.org

quina vergonya!

Jo la veritat és que no sé en quin país visc. Es suposa que ja som un país desenvolupat i que la nostra indústria hauria de ser puntera i evidentment en el tema del disseny també. Tots els polítics criden als quatre vents la qualitat i la importància del disseny nacional. Doncs bé, segons el Reial Decret 475/2007 del 13 d'abril (BOE 28 d'abril) es va aprovar la nova Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques, que es posarà en funcionament l'u de gener de 2009, el CNAE-2009, en substitució del CNAE 93. Com ja us deveu haver adonat les activitats relacionades amb el disseny brillen per la seva absència en el model del 93, només hi havia el Diseño no industrial y decoración de interiores, que ara passarà a ser Actividades de diseño especializado. Però que passa amb nosaltres els grafistes? Doncs fins ara em sembla que estàvem com a Otras actividades gráficas (codi 22250), que ja és trist però el que era d'esperar, que aparegués "disseny gràfic", no, ni de lluny, ara resulta que serem Servicios de preimpresión y preparación de soportes (codi 1813). Podríem pensar que els del Ministeri de Treball encara estan a una altre època, però no, perquè un dissenyador de planes web ara li correspon Actividades de programación informática (codi 6201), quan avanç li corresponia Otras actividades de consultoría y suministro de programas informáticos (codi 72220). Alguna cosa han millorat. Però bé, ja sabem que estem en un país de pandereta! Si en sabeu alguna cosa més, no us talleu i feu algun comentari.

ja hi tornem a ser

Després d'aquests, imprescindible, temps d'estiueig intentem tornar a la rutina de la feina, o almenys això intentem, ja que la crisis, o desacceleració econòmica, també ens està afectant, tal com he pogut comentar amb diferents col·legues. I això que es comenta que en temps de crisis les empreses inverteixen en imatge i publicitat per fer veure que a ells no els afecta... doncs a veure si ho notem!

Tal com us vaig comentar avanç de les vacances hi haurà novetats, però encara no està enllestit, per això per ara segueixo igual.

Doncs ara anem a l'important. Ja tenim anunciada una nova sessió de Chill Laus. Com que el dimecres final de mes ens cau en la festivitat de la Mercè, la sessió 33 es desenvoluparà el dijous 25 de setembre, com sempre a les vuit del vespre a l'Auditori del FAD. El convidats d'aquest Chill Laus és el col·lectiu Grrr i sota el títol El retorn dels morts vivents ens desmentiran els rumors sobre la seva mort, i ens demostraran que segueixen vius i en plena forma.
Ens comentaran la seva trajectòria també ens parlaran de com treure dos números de la seva revista a l'hora. També volen explicar-nos com batre un petit rècord Guiness – ja podrien patrocinar la sessió! ; ) – I evidentment ens parlaran de l'imminent Festa del Grafisme a Portbou. Podeu saber més sobre el col·lectiu més boig pel disseny gràfic de per les nostres terres al seu web www.grrr.ws.

Recordeu d'apuntar-vos a www.chilllaus.net.

Post Chill:
Bé, el primer Chill Laus de la temporada va ser molt divertit, entre bromes i bon humor, alguns dels membres del col·lectiu juntament amb amics i col·laboradors ens van anar explicant les seves inquietuds, el seu funcionament intern, els seus projectes passats i futurs. D'aquests darrers el més destacat seria la propera aparició a l'hora dels números 15 i 16 de la revista Grrr. També ens van explicar una mica les diferents activitats de la Festa del Grafisme... pot ser l'hòstia! Tallers, conferències, activitats vàries, guateques i fins i tot un concert, els Cabo Sant Roque. No us ho podeu perdre! La durada d'aquest Chill Laus calculo que va ser més o menys de dues estrelles... no ho puc assegurar molt bé ja que es van esgotar molt ràpid... espero que la gent no faci la típica tàctica rata d'omplir-se'n la bossa al principi de l'acte... confio en que no!

vacances caloroses

Bé, ja s'acosta el final de temporada i comença el tant desitjat període vacacional. Suposo que aquest mes d'agost no hi haurà gaire moviment, per això ja aprofito per desitjar-vos un reconstituent descans.

Per si no us heu assabentat us vull comentar una de les que crec que ha de ser una de les millors i més interessants activitats de la temporada que ve. Es tracta de la Festa del grafisme, organitzada per el col·lectiu Grrr, que es celebrarà el cap de setmana del 3 al 5 d'octubre a Portbou. Seran tres dies d'activitats, tallers, exposicions, xerrades i festa. Tot el contingut s'està definint i suposo que encara hi podeu fer propostes. Per a més informació podeu visitar el seu web (www.festadelgrafisme.org).

Doncs bé, tot i que encara em queda una mica de feina per enllestir, avanç de marxar a fer el dròpol, us encomano a que em seguiu visitant la temporada que ve, suposo que al setembre, que segurament hi haurà novetats.

Apali, bones vacances i vigileu amb el sol, que no és bo.

el llibre de 576

El proper dijous 24 de juliol, a les vuit del vespre es presenta a IDEP, Gran Via 461, de Barcelona el llibre 24 x 24 The Book, que recull la primera Marató de Disseny i Comunicació Gràfica "24 x 24 IDEP Design Non Stop". De l'esdeveniment ja us en vaig parlar la temporada passada (enllaç). Aquest és el primer número de la col·lecció IDEP Book, una sèrie de llibres que preten recollir les activitats amb un perfil, potser menys acadèmic d'IDEP. Podeu veure com va anar la cosa al blog de l'activitat: http://idep24x24.blogspot.com/.

dissenyo gràfico güei!

L'editorial Taschen ha publicat un llibre sobre el disseny gràfic llatinoamericà, editat per en Felipe Taborda i en Julius Wielemann. Es tracte d'un llibre on es recull el bo i millor del grafisme que s'ha fet des de el segle xx fins als nostres dies al continent americà, per part de 20 països de "cultura llatina", des de Mèxic fins a Xile passant per el càlid Carib i l'immens Brasil. Personalment el que no entenc és perquè s'han descartat els països de parla francòfona com ara Haití, la Martinica, Guadalupe i la Guaiana Francesa. Que jo sàpiga el francès prové del llatí igual que el portuguès i l'espanyol. Algú podria dir que menys Haití la resta son dependències franceses, però per aquesta regla Puerto Rico que sí està inclòs ho és dels Estats Units... però en fi, no vull entrar en política lingüística, que no és el tema d'aquest blog. La presentació del llibre Latin American Graphic Design es farà el proper dijous 17 de juliol, a les 19:30 h. a l'Auditori del FAD. La presentació correrà a càrrec d'un dels seus editors, en Felipe, i suposo que serà ell que moderarà el col·loqui ¿Existe un diseño gráfico latinoamericano? on participaran en Mario Eskenazi, en Javier Mariscal, en Peret i l'América Sánchez. Per més informació sobre l'acte podeu consultar el web de l'ADG-FAD (www.adg-fad.org), i sobre el llibre podeu visitar el de l'editorial Taschen (www.taschen.com).

Pel que sembla aquesta serà la darrera activitat de la temporada organitzada per l'ADG-FAD. A veure quines novetats ens portaran a partir de setembre.

Post
Val a dir que a l'acte, tot i fer una calor asfixiant a Barcelona, va venir molta parròquia, segurament atrets per la colla d'astres gràfics que estaven convidats a debatre, o parlar sobre si hi ha o no un disseny llatinoamericà. L'acte va començar amb en Felipe Taborda explicant el per què d'aquest llibre. Resulta que l'editorial Taschen en el seu moment va editar un llibre recopilatori de dissenyadors en general, i ell es va adonar que era l'únic que provenia de llatinoamèrica. Fruit d'això va parlar amb el senyor Taschen, o algun dels seus col·laboradors i es van posar mans a la feina. Demanant a diferents dissenyadors i estudis si hi volien participar. Un cop introduït el tema, l'América Sánchez va puntualitzar el perquè no apareixien alguns països, fet que em va alegrar, ja que jo també m'ho he plantejat. En Felipe deia que aquests països no es consideren llatinoamericans, i després d'alguns rifi rafes de bon rotllo es va determinar que s'hauria d'anomenar Iber americà (d'origen de la península Ibèrica, per tant els països francòfons queden descartats) i així el tema va quedar sanjat! Un cop aclarit el tema geolingüístic, la veritat es que la taula rodona no va ser massa interessant. Es va tractar el tema de com la cultura popular ha influït en el disseny actual, però principalment a Mèxic i Brasil, i com l'us de la informàtica ho ha uniformitzat tot. Tothom es copia a tothom, i fan les coses buides de contingut, estètica per l'estètica, es segueix la moda i les tendències. També va sorgir el tema de la diferència de com es treballa com a dissenyador gràfic en un estudi i en una agència de publicitat com a director d'art. La veritat és que no se que més explicar-vos, la resta de comentaris, potser se'n anaven una mica massa del tema. Potser la conclusió amb la que ens podem quedar és el que ja fa temps que anem sentin, la relació d'allò local per fer-ho global.

a navegar fora del web

La quarta edició del Inusual Crosstalent, la trobada interactiva i interdisciplinar, es celebrarà aquest dilluns 14 de juliol a partir de les 19:30 h. Donat que, aquest en concret, es tracta d'un esdeveniment especial, cal reservar plaça fins el dia 10. Les places són super limitades, 50 i punt! La gràcia d'aquest Crosstalent és que es farà navegant pel nostre Mediterrani, a bord d'un catamarà, l'Orsom. El preu de l'inscripció és de 15€ i podeu fer la reserva a crosstalent.org. Doncs ja ho sabeu, si esteu cansats de surfejar sempre pels mateixos llocs apunteu-vos a aquesta experiència, que sempre es millor mirar una posta de sol des de el mar que la pantalla del teu ordinador.

el diàleg entre la tipografia i el disseny gràfic

Aquest dijous dia 3, a les vuit de la tarda, es presenta a l'Auditori del FAD el llibre Ricard Giralt Miracle, el diàleg entre la tipografia i el disseny gràfic escrit per en José Luis Martin Montesinos i editat per Camp Gràfic. Aquest és un llibre biogràfic on se'ns explica la seva obra i el seu context històric. A la presentació hi intervindran l'Enric Jardí, president de l'ADG-FAD, l'Andreu Balius, dissenyador (tipo)gràfic, en Wolfgang Hartman, de Bauer Types i l'arquitecte Oriol Bohigas. Just acabat l'acte s'inaugurarà a la Cripta del FAD una exposició monogràfica sobre el mític mestre de les arts gràfiques i pioner del disseny al nostre país. Aquesta es podrà visitar fins el dia 10 per les tardes.

chill laus nº. 32

Explicar el darrer Chill Laus de la temporada serà fàcil, ja que està totalment relacionat amb el post anterior. En aquesta ocasió el tema és el projecte Pòster (www.posterproject.info), que s'està exhibint a la galeria Ras des d'avui. Els convidats seran en Dani Navarro, impulsor del projecte, la Rai Llopart d'Arjowiggins i la Mercè Amat d'Arts Gràfiques Orient. Tots tres ens explicaran que hi ha al darrera de cada un d'aquests cartells originals. Com sempre, la seció serà a les 20:00 h. a l'auditori del FAD.
Paral·lelament a Madrid, a l'Istituto Europeo di Design el convidat serà en Toño Merino explicant el tema dels Masala Collages del món de Bollywood.

Per més informació: (www.chilllaus.net)

Post Chill:
Aquest darrer Chill Laus de la temporada ha estat molt familiar, i no per que molts dels assistents ens coneixíem, si no per el bon rotllo que es va generar. Un cop explicat el projecte i una mica com va anar la cosa, ens varem posar al voltant del centre on ens ensenyaven els pòsters i anècdotes sobre la producció, quins problemes hi havia tècnicament i ens quins casos i per què es va haver de repetir amb un altre paper. La durada d'aquest Chill ha estat de menys de dues estrelles. Potser curtet, però intens i molt participatiu.