Barcelona ha de ser destruïda

Aquesta ha estat la meva aportació a Luces de bohemia, el llibre de teatre de'n Ramón Valle-Inclan coeditat amb Mil Coeditores i en breu veurà la llum.
Jo vaig triar il·lustrar el l'escena de la presó. A trvés dels meus vectors vaig recrear l'escena amb algun toc més contemporani de la situació socio-política actual...
SaveSave

Burla de don Pedro a caballo

Aquesta ha estat la meva aportació a El Mayor Romancero Gitano Ilustrado, el llibre de'n Federico Garcia Lorca coeditat entre més de 250 il·lustradors, fotógrafs i artistes gràfics en general. El projecte es va publicar el febrer de 2017.
Jo vaig triar il·lustrar el poema Burla de don Pedro a caballo, de manera vectorial vaig voler enfrontar les dues imatges dels equins...
SaveSave
SaveSave

castany obscur

Aquí teniu la meva participació amb el cinquè volum de Tintas Alternativas, titulat No todo el monte es orégano. On trenta il·lustradors i dissenyadors gràfics hem il·lustrat una frase feta d'allò més coneguda. Suposo que endevineu quina em va tocar a mi, no? Esto pasa de castaño oscuro. Doncs com podeu comprovar jo m'ho vaig agafar a la manera sinistrilla, amb en Professor Castanya impedint-ne el pas. Segurament una solució fàcil, però que voleu que us digui després de donar-li moltes voltes aquesta era la idea que més em funcionava i més s'acostava a la meva manera de pensar. A part que certs companys de feina, m'anomenen professor Castanya…  El detallet de posar una caqueta de l'Arare és per aquells que no coneguin aquest personatge de la sèrie Dr. Slump. 
Darrerament em sento molt còmode dibuixant de manera vectorial, i en aquest cas vaig posar un fons com de Club de música fosca amb tot de logotips de grans bandes. 
Tot i haver-se dissenyat al 2012, no va ser fins al 30 d'abril que es va publicar.

ferrofauna ibèrica

Aquí us presento la meva aportació al Papermind número 22 especial Indignats. Quan les mobilitzacions dels indignats, tant a la Plaça Catalunya de Barcelona com a la Puerta del Sol a Madrid, els amics de Papermind ens vam trobar per fer les nostres aportacions creatives realitzant diferents cartells i pancartes. Allà es va engendrar aquesta edició especial del fanzine. El número va costar que sortís, perquè tot i estar tots molt indignats, cadascú dels individus té les seves opinions. Tot i que això ens podia dividir i fer-nos més febles, va ser el diàleg que ens va fer més forts. Vam decidir que cadascú tractaria un tema diferents. Jo vaig escollir el tema dels transports, i aquest n'es el resultat. Vaig decidir parlar de com es gestiona els transport a Espanya, una visió molt centralista, amb una estètica de quadern de camp, com si els trens fossin una especie animal. Per això vaig il·lustrar-ho a llapis, gairebé esbossat. Aquest número es va presentar al espai Retina y Retinette el dijous 17 de novembre del 2011.

plàtan microsurfejat

Ho reconec, fa temps que tenia aquest blog una mica abandonat… per sort he anat liat amb altres coses. Aquí us presento la peça que vaig presentar al Fanzine Papermind número 20. Aquest número del fanzine estava dedicat a la gastronomia, i era un recull sui generis de receptes culinàries, que es va presentar al bar/vermuteria Morro Fi el 19 de març del 2011. Com podeu veure la meva proposta és una recepta, molt senzilla, que em feia molt sovint quan tenia microones. El repte que em vaig proposar era explicar-la d'una manera gràfica i simple, una infografia. Evidentment ho vaig tractar de manera vectorial. Si la proveu ja em direu que us ha semblat. Bon profit!

zooil·lògic

Aquí us presento la meva vint-i-cinquena, i darrera, participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes d'octubre de 2010. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Zooilógico". Després de donar varies voltes a la idea d'un zoo il·lògic, vaig decidir fer com si els animals fossin plantes i estiguessin en testos, ben exposats. He de dir que m'agraden molt els testos de terracota, els més normals de tot. Per això vaig dibuixar uns quants testos i hi vaig plantar diferents animals, fent una composició que quedés més o menys atractiva i símple. Tenia bastant clar que volia fer una il·lustració més o menys infantil. Altre cop vaig decidir fer el traç amb pintura i acolorir-ho amb l'ordinador. Bé espero que us agradi.
He de comentar-vos que el repte que suposava l'Artafacta era un estimul, entre estressant i viciós un cop al mes. M'ho he passat molt bé participant-hi.

apple store, cutre de collons

Ja fa temps que tenia ganes de començar a escriure en aquest blog diferents idees i opinions. Avui després de l'experiència que he tingut, he començat a escriure quelcom per al feisbuc, però m'ha sortit un post la mar de bonic.

Després de més de 8 anys m'he decidit a anar a comprar un nou ordinador, un portàtil. Potser encara no em cal del tot, ja que el meu Power PC G4 Mirrored Doors encara belluga. Doncs bé, després de consultar amb col·legues i mirar les meves necessitats, m'he decidit per un dels nous Mac Book Pro. Partint de l'opció bàsica del de 15 polzades amb processador Core i7 de quatre nuclis a 2,2 GHz, volia el disc dur Serial ATA de 500 GB a 7.200 rpm i pantalla panoràmica antireflectant d'alta resolució. Doncs bé tot cofoi i decidit me'n vaig cap a l'Apple Store de la Maquinista amb la meva bicicleta. Un cop a la botiga he trastejat una mica alguns dels Mac Book Air, mentre recuperava l'alè, reconec que hi he anat cagant llets. He observat la fauna que hi corria, nanos del barri queixant-se, dient que eren una merda d'ordinadors perquè no hi havia el messenger... Finalment he anat cap a la taula dels Mac Books Pro i m'he adreçat a un dels nanos. Li comento que vull un Mac Book Pro i a la que li dic que el vull amb la pantalla antireflectant em diu que només en tenen un, amb una configuració diferent de la que jo necessito i més cara del que havia calculat. Em comenta que a les Apple Store físiques només tenen models més o menys bàsics i l'únic que hi poden fer és afegir-hi més memòria RAM. Si vull una configuració diferent l'he de demanar a l'Apple Store on line. Quan em comenta això li explico que el problema de compar on line és que la factura et bé d'Irlanda, per tant si com a professional no ets un importador intracomunitari no et pots desgravar l'eina de treball. El nano, molt amable, això sí, ha anat a consultar a veure si l'equip d'Assessorament a Empreses pot fer-hi alguna cosa, he deixat les dades i espero que en breu em diguin alguna cosa. Una cosa que no m'ha agradat d'un dels seus companys ha estat un comentari que m'ha fet: Aquest problema no el tindries si no fossis autònom. Molt poc encertat xaval!

En definitiva que una empresa que fa un bon producte que pots ajustar a les teves necessitats com a professional, no et permet compar-lo com a despesa, a no ser que et quedis una configuració estàndard que no necessàriament compleix les expectatives d'un, és una mica cutre.

L'Apple Store és cutre de collons. Perdoneu, però algú ho havia de dir!

yanquimera

Aquí us presento la meva vint-i-quatrena, i penúltima, participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de setembre. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Yanquimera". He de dir que de seguida la idea em va semblar molt suggeridora... però que és exactament una quimera? per això vaig buscar al diccionari la definició. Mitològicament és un monstre amb cap i cua de drac i el cos de cabra. A partir d'aquí en ciència una quimera és un esser constituït per parts de diferents espècies. Tenint ben clar el que és una quimera, fer la ianquimera va ser quasi bufar i fer ampolles, escollir diferents icones nord-americans i unir-los. Per realitzar-ho vaig optar per dibuixar-ho a llapis com si d'uns apunts d'un investigador es tractés. Tot seguit el vaig acolorir a l'ordinador com si estigués fora de registre per connotar quelcom vell o antic.

xenobobo

Aquí us presento la meva vint-i-tresena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes d'agost. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Xenobobo". Al principi em va venir la idea de barrejar el drac Xenon i el monstre Bu de Bola de Drac... però no funcionava. Per això vaig seguir pensant, i segurament pel fred que passava amb els aires condicionats tant potents em va venir al cap la idea de jugar amb el pingüí, conegut a les espanyes com a "pajaro bobo" per tant el vaig vestir de skin head dels xungos, amb la bomber i les Dr Martens. Espero que no se m'ofenguin els amics red skins! Com que la idea era simple vaig optar per dibuixar-lo vectorialment i posar-li una textura de paper de cuina, suau, per simbolitzar el fred antàrtic. La intenció era fer una il·lustració simpàtica.

welcomer

Aquí us presento la meva vint-i-dosena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de juliol. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Welcomer". Per aquesta paraula em va venir de seguida la idea de la diferència entre el primer món i el tercer, i la inmigració. L'escena mostra un gras ciutadà del primer món que dona la benvinguda a un escanyolit tercermundista. Com que el tema és molt seriós, vaig voler-ho tractar d'una manera senzilla i simple. Per això vaig optar per fer els personatges bastant sintètics, només amb línia, i com a fons la textura de papers diferents. Poc més puc dir d'aquesta il·lustració.

vegetirano

Aquí us presento la meva vint-i-unena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de juny. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Vegetirano". En aquest cas vaig estar donant varies voltes al concepte, principalment de malvats tirans en forma vegetal... però ho trobava massa evident. També vaig provar alguns esbosso del pal personatge vegetarià enfrontat als carnívors/omnívors, però no s'entenia. Per això vaig desglossar la paraula i va quedar l'absurda idea de l'acció de que un vegetal expulsés quelcom per l'anus... Ja sabeu que soc escatològic de mena! Per il·lustrar-ho vaig optar per dibuixar-ho amb tempera i acolorir-lo amb l'ordinador. No trobeu simpàtic aquesta mena de pebrotet?

universar

Aquí us presento la meva vintena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de maig. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Universar". Aquest cop la idea em va venir força ràpida, després de fer uns quants gargots. Vaig decidir dibuixar l'escena amb pinzell i gouache, ja que l'escena representa a un pintor pintant tota una paret amb pintura "universal" de l'univers. Potser no és una idea molt profunda, però aquí anava més pel rotllo poètic...
Per cert, us informo que ja s'ha obert la darrera convocatòria, i per tant oportunitat, per participar al fanzine. Aquest darrer cop ens conviden a definir/representar la paraula "Zooilógico". Data límit a finals de mes.

tradicció

Aquí us presento la meva dinovena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de maig. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Tradicción". Ja des d'un principi tenia clar que aquesta parula tenia sentit, per això la frase que diu: Tota tradició és una addicció (encara que m'hagi deixat una "d"). Però tenia clar que volia jugar amb algun tema tradicional català, i que hi ha més català que beure vi en porró? Doncs dit i fet vaig fer amb pinzell un anònim catalanet fotent-li al porró, i amb l'ordinador el vaig integrar com si d'una pintada de paret es tractés.

signorante

Aquí us presento la meva divuitena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes d'abril. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Signorante". Reconec que li vaig donar moltes voltes al concepte, buscant signes d'ignorància, però al final tornant al pla més humà em vaig decantar per la gran frase de Sòcrates "Només sé que no sé res". Per això vaig dibuixar un individu mirant-se al mirall, que en un acte d'humilitat potser és el millor signe d'ignorància. Per realitzar-ho vaig voler tornar a provar amb el gouache i fer una il·lustració simple, sense gaires detalls, individu anònim, ja que ignorants ho som tots. Després per acolorir-lo vaig fer varies proves amb la computadora, i aquest n'és el resultat.

recuervo

Aquí us presento la meva dissetena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de març. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Recuervo". Per il·lustrar aquesta paraula, la idea em va sorgir bastant ràpid. Em va venir de gust intentar representar el corb d'una manera més o menys realista, així que vaig consultar un llibre ornitològic sobre els ocells d'Europa, on s'explicava detalladament les característiques pròpies d'aquest còrvid. Vaig provar com em quedava si el pintava amb gouache, de manera més o menys marrana. El mal estat de la pintura em va donar la textura de les plomes. Tot seguit per representar el tema del record... res millor que representar la idea de corb, una silueta, gairebé pictogràfica... potser em va venir al cap el mite de la caverna de Plató. No és que vulgui anar d'erudit, però em mola aplicar coneixements variats, encara que no ho domini, i si és necessari, informar-me'n un xic més!

quierómetro

Aquí us presento la meva setzena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de febrer. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Quierómetro". En aquesta ocasió la idea no va trigar molt a sorgir-me. Volia parlar de l'amor i del transport metropolità, és a dir el metro. Tot i que la idea de fer un mesurador d'amor també em va passar pel cap, però ho veia una mica cursi. Per això vaig decidir fer un seguit de parelles fent-se petons i carantoines dins del metro. Vaig fer varies proves, i vaig aconseguir aquesta que els fusionava en un cor. Vaig decidir fer-ho dibuixat amb gouache i acolorint-ho a l'ordinador. Volia fer quelcom fresc, per això el traç és quasi esbossat. Del que no estic gaire content és d'haver col·locat el símbol del Metro modificat, vectorialment, en forma de cor... però va ser una de les primeres idees i la vaig voler posar...

parreja

Aquí us presento la meva quinzena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de gener, tot i que la vaig fer durant el desembre. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Parreja". Primer vaig anar donant-li moltes voltes al tema de la parella / engarjolament, ja que en principi el fanzine proposa paraules partint de l'idioma espanyol. Però de cop ho vaig pronunciar en català i em va suggerir clarament la imatge: de barrejar amb pa. Com que era una imatge que volia que s'entengués clarament, vaig decidir dibuixar-la vectorialment i posteriorment acolorir-ho amb anilines (que encara me'n queden) i barrejar-ho tot amb la computadora!

l’aparença de l’aparició

El 18 de març es va presentar a la Galeria Visions del barri de Gràcia el número 16 del Fanzine Papermind. En aquesta ocasió com que es va decidir canviar l'aparença del fanzine –es va passar d'una bossa a una capsa– per això és va proposar que el tema de les col·laboracions fos precisament "l'Aparença". Doncs bé, jo vaig anar rumiant, i em suggeria el tema dels fantasmes. Per això vaig fer aquesta peça un fantasma clàssic, dibuixat a pinzell, i al seu interior, vectorialment, qui ens parla de fantasmes. Interpreteu-ho com us vingui de gust!

ocultura

Aquí us presento la meva catorzena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de desembre. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Ocultura". Per a il·lustrar aquesta paraula vaig pensar varies idees. Enfocar-ho des d'una vesant sinistra era molt temptador, he he he... però vaig preferir anar per el costat de la cultura amagada, oculta. I fent un pas més enllà, posar la cultura en un lloc on generalment s'està sol i amagat. El meu costat escatològic havia de sortir per algun lloc. A nivell tècnic vaig tornar a dibuixar amb el pinzell, i després acolorir-lo amb l'ordinador. M'agraden aquests colors poc saturats que li donen un cert toc claustrofòbic i ocult.

ñorar

Aquesta va ser la meva tretzena participació al fanzine on-line Artafacta (www.artafacta.org), la del mes de novembre. En aquesta ocasió la paraula proposada era "Ñorar". Per afrontar aquest nou projecte, la veritat és que també em va venir bastant rodat. Com a bon catalanet, de seguida vaig pensar en la nyora com a pebrot per a la picada... i per fer que una nyora es posi a plorar, que és el que em suggeria la paraula, que res més bèstia que intentar-la aixafar dins d'un morter. Pobreta nyora, no és conscient que si es deixa fer, podrà fer feliços a molta gent quan la gaudim al nostre paladar. En aquesta ocasió he tornat a dibuixar amb el guasche i el pinzell, i juntament amb una fotografia d'una nyora l'he composat amb la computadora.