ferrofauna ibèrica

Aquí us presento la meva aportació al Papermind número 22 especial Indignats. Quan les mobilitzacions dels indignats, tant a la Plaça Catalunya de Barcelona com a la Puerta del Sol a Madrid, els amics de Papermind ens vam trobar per fer les nostres aportacions creatives realitzant diferents cartells i pancartes. Allà es va engendrar aquesta edició especial del fanzine. El número va costar que sortís, perquè tot i estar tots molt indignats, cadascú dels individus té les seves opinions. Tot i que això ens podia dividir i fer-nos més febles, va ser el diàleg que ens va fer més forts. Vam decidir que cadascú tractaria un tema diferents. Jo vaig escollir el tema dels transports, i aquest n'es el resultat. Vaig decidir parlar de com es gestiona els transport a Espanya, una visió molt centralista, amb una estètica de quadern de camp, com si els trens fossin una especie animal. Per això vaig il·lustrar-ho a llapis, gairebé esbossat. Aquest número es va presentar al espai Retina y Retinette el dijous 17 de novembre del 2011.

plàtan microsurfejat

Ho reconec, fa temps que tenia aquest blog una mica abandonat… per sort he anat liat amb altres coses. Aquí us presento la peça que vaig presentar al Fanzine Papermind número 20. Aquest número del fanzine estava dedicat a la gastronomia, i era un recull sui generis de receptes culinàries, que es va presentar al bar/vermuteria Morro Fi el 19 de març del 2011. Com podeu veure la meva proposta és una recepta, molt senzilla, que em feia molt sovint quan tenia microones. El repte que em vaig proposar era explicar-la d'una manera gràfica i simple, una infografia. Evidentment ho vaig tractar de manera vectorial. Si la proveu ja em direu que us ha semblat. Bon profit!

l’aparença de l’aparició

El 18 de març es va presentar a la Galeria Visions del barri de Gràcia el número 16 del Fanzine Papermind. En aquesta ocasió com que es va decidir canviar l'aparença del fanzine –es va passar d'una bossa a una capsa– per això és va proposar que el tema de les col·laboracions fos precisament "l'Aparença". Doncs bé, jo vaig anar rumiant, i em suggeria el tema dels fantasmes. Per això vaig fer aquesta peça un fantasma clàssic, dibuixat a pinzell, i al seu interior, vectorialment, qui ens parla de fantasmes. Interpreteu-ho com us vingui de gust!

din-a5

Aquest cop, quan se'm va avisar de la data límit per entregar el material per participar en número 11 del fanzine Papermind, posat a la venda el més de juny d'enguany, ja tenia, com sempre, varies idees que m'anaven sorgint des de feia temps. Però cap d'aquestes em resultava el suficientment atractiva, o simplement no em venia de gust desenvolupar-les. Però el que sí que m'anava rondant pel cap era que em tornessin a indicar les condicions tècniques del material a presentar: 100 còpies d'una peça DIN-A5, i com que m'agrada menjar-me l'olla sobre coses aparentment banals i absurdes, la idea principal va ser, com i amb que podia omplir un DIN-A5. Doncs aquí ho teniu.

who killed bambi?

Aquí us vull mostrar la peça que vaig realitzar per a l'exposició Who Killed Bambi? que va organitzar el col·lectiu Papermind per a la segona edició de la Festa del Grafisme de Portbou, el cap de setmana del 2 al 4 d'octubre. Sobre la imatge... crec que no hi ha massa a comentar, però com que em vaig inspirar, ara m'explaiaré una mica. Tenia molt clar que volia treballar de manera vectorial i pensant en com i qui podrien haver mort en Bambi –us recordo que a la peli en Bambi no es mor, a la que es carreguen és a la seva mare–, doncs bé jo vaig voler representar que qui mata a Bambi, sent el cabriol un simbolisme d'innocència, és el conservadorisme cristià nord-americà els valors del qual va difondre el seu creador en Walt Disney. Espero que us agradi. També us adjunto un previ en color, tot i que el final va ser en blanc i negre. A més us vull mostrar unes imatge de l'exposició.

un laus de pal

Aquest dimarts passat es va celebrar al MACBA l'entrega de la 39a edició dels premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual. L'acte en si va estar molt bé, si voleu llegir les cròniques que he escrit podeu anar al blog de l'ADG (www.adg-fad.org/blog) però el que us vull explicar, és que vaig ser guardonat amb un Laus de Palo. Els Laus de Palo són uns premis que han muntat ,amb nocturnitat i paperminosia, els del fanzine Papermind (www.papermind.net), ja que el fanzine ha obtingut un parell de premis Laus en aquesta edició. Per amenitzar l'acte, com que no hi havia pica pica van oferir sandvitxos de pa de motlle i crema de cacau, sense el patrocini de cap marca. Entre els guardonats estàvem: gent dels estudi fundadors del fanzine: Zona, Marcel F. i Bis. També alguns membres de l'ADG-FAD, responsables de la Festa del Grafisme de Portbou, i un seguit d'amiguetes i col·laboradors del fanzine. Els 25 que varem rebre aquest trofeu som:
Mercè Rocadembosch, Marcel F., Judit Reig, Carles Murillo, Juan Cardosa, Sara Santos, Pere Alvaro, Alex Gifreu, Jacint Lluch, Júlia Solans, Nadia Pastor, Vivoeusebio, Christina Pfeifer, Fernando Velázquez, Daphne Heemskerk, Xavier Alamany, Rosa Llop, Alvaro Sobrino, Adg-Fad, Jaume Pujagut, Oscar Heredero, Xavi Boronat, Antilaus, Coco González i Soraya
Cal dir que aquest acte va ser molt comentat i seguit durant la festa post entrega oficial.
Jo, rebent el Laus de Palo

o si o no

Pensant en que podria fer per al fanzine, vaig començar a fer gargots. I havia un, que em va recordar a un mussol. De seguida em va venir a la memòria un acudit de l'Eugenio, l'acudit. Per més que intentés donar-li més voltes el més interessant era l'acudit, i només de pensar com fer-lo ja em descollonava. El resultat va ser aquesta simple il·lustració vectorial. Quan la gent la veia, al moment sabies si coneixien l'acudit o no. Es va publicar al Papermid nº7, el juliol de 2008. El format és Din-A5 imprès en impressora làser blanc i negre. 100 còpies.

replicants

Estava un vespre que no feien res de bo a la tele, per variar, i em vaig posar la pel·lícula Blade Runner. Aquesta és una peli que cada cop que la veus detectes coses noves, o et fixes en detalls que t'han comentat. Doncs bé mentre la mirava se'm va acudir fer un homenatge als quatre replicants oficials de la peli, en el seu darrer moment. Són uns retrats vectorials, i cada un era pintat amb anilines amb un color diferent i un tampó de material també diferent. Les imatges d'amunt són del making off. Aquí a sota podeu veure els quatre retrats sense pintar, ho sento només tinc còpia del que em va tocar a mi. Es van publicar al fanzine Papermind n.º 4, el desembre de 2007. Són 25 còpies de cada retrat, per això dins de les 100 còpies del fanzine et podia tocar qualsevol d'ells. Quin et va tocar a tu?

la pipa

Un cop havia fet aquesta fotografia, vaig saber del web www.strictlynophotography.com i em vaig animar a fer una altre volta al concepte de la pipa de'n Magritte. Casualment avui a la radio, a la Segona hora del Minoria Absoluta parlaven d'art, i el director del museu Picasso ha comentat quelcom sobre el fet de l'apropiació d'imatges alienes com a forma artística ben entesa, no pirateria. Publicat al Papermind n.º 3, el maig de 2007. Fotografia amb text, mides 17 x 11,4 cm. 100 còpies.

el dimoni a papermind

Aquesta és la peça original que vaig publicar al fanzine Papermind n.º1, el maig de 2006. És en Titivil. El format és Din-A5 i la tècnica és fotocòpia i estampació de patata amb anilina. (100 còpies).
papermindfanzine.blogspot.com.