la nit de l'orgull gràfic

Com cada any, i en tot certament on s'atorguin premis, sempre hi ha polèmica. I evidentment en l'edició d'enguany dels Premis Laus, no podria ser menys. Com ja sabeu en els Laus hi ha varies categories de premi: la Selecció, que vindria a ser el bronze, la Nominació, equivalent a l'argent i els trofeus que vindrien a ser l'or. D'aquest últims només hi pot haver un per apartat. I des de fa uns anys i ha un nou premi, el Gran Laus que s'atorga a un dels trofeus, un per cada categoria. A aquest premi no sé si se li podria buscar el símil en metall preciós, però suposo que seria el platí.

Doncs bé per no fer-me pesat només us indicaré els guanyadors dels Grans Laus. En Disseny gràfic la peça guanyadora va ser el conjunt de pòsters Matinés de'n Miquel Polidano per a Only Espectacles. En Interactius va guanyar el microsite El Poder de tu voz de l'agència Contrapunto per a Amnistia Internacional. En la categoria de Publicitat Gràfica el Gran Laus va recaure a la peça de la categoria d'altres medis Evento denuncia Festival de Cine de San Sebastián de l'agència Vitruvio Leo Burnett per a TCM Turner Classic Movies. En Publicitat Àudio Visual va guanyar l'anunci Montaña Rusa també de Vitruvio Leo Burnett per a France Telecom - Orange. Pel que fa al Audiovisuals, el trofeu se'l va endur la peça visual Exposició Barcelona Sensacions de'n Paul Freeth per a l'ICUB. En la categoria Gràfica i Comunicació Institucional el guardó va recaure a la peça interactiva 5 segons dels Minnim per al Banc de Sang i Teixits. En la categoria d'Estudiants va guanyar el projecte final d'estudis de l'Elisabet Iglesias amb el títol Silenci a Barcelona.

Aquestes i la resta de peses s'han pogut veure a l'exposició Laus, per desgracia l'expo ja no és itinerant... Sapigueu també, que ja està a la venda el llibre Laus 08, dissenyat en aquesta ocasió per la Sandra Neumaier. Pels que aneu una mica més apurats de pasta, podeu consultar aquest llibret editat per Blur Ediciones (librosdeblur.blogspot.com) on apareixen les obres premiades.

Ara que ja he deixat anar la parrafada important, comentaré una mica com va anar la cerimònia i la Nit Laus en general. Com ja sabeu aquest any el fil conductor era en plan manifestació, reivindicant l'orgull gràfic. Doncs mentrestant arribava tothom, un grup d'estudiants feien de les seves manifestant-se enèrgicament. Ja quan estàvem tots asseguts al pati de butaques del Teatre Lliure, el mateix grup d'eixalebrats van irrompre a la sala i van fer una sèrie de números per a fer les introduccions de cada categoria per ja donar pas a l'entrega del trofeus corresponents. Aquests recurs va ser molt comentat i criticat. A mi personalment, aquesta especie de performance/dansa contemporània no em va agradar massa, però s'ha de reconèixer que s'han arriscat a fer quelcom diferent dins del món de les entregues de premis. Això sí, després, durant el sopar, crec que no ens podem queixar, de menjar ni va ver un munt i si algú es va quedar amb gana deuria estar a règim. Però per el que es va trobar a faltar, com els darrers anys, és que la festa s'allargués una mica més, encara que sigui en algun altre lloc... és que els grafistes i els publicistes som uns parranderus. I el millor de la nit... les ADG girls, que s'ho van currar un munt.

El tema clau, però és sobre si les peces guanyadores es mereixien el premi o no. Se de moltes persones profundament indignades. Però ja se sap, és el jurat el que decideix i de ben segur que ja tenen prou discussions per posar-se d'acord en quines peces es mereixen premi, i quin!. N'hi ha que consideren que hi ha peces que no es mereixien ni estar seleccionades. Un dels punts que ens fa ràbia és quan una peça guanya en un apartat, que consideren que hauria d'anar en un altre, com per exemple algun interactiu que el que es veu és un vídeo, on d'interactivitat només hi ha el play i l'stop. Clar, jo informant-me, he sabut que la peça en qüestió realment era un campanya on-line i es premiava en la totalitat, però el que és s'ha vist era només el vídeo, que per cert el trobo boníssim. Un suggeriment que també he sentit i comparteixo seria crear un apartat de microvídeos, on es premiessin els vídeos, publicitaris o no, que no estan pensats per passar-los per la tele, sinó per la xarxa de xarxes. Amb molts dels altres premis estic més o menys d'acord, si jo hagués estat jurat segurament hauria defensat altres treballs, però en fi, és el que hi ha. Mentrestant toca ser creatiu, fer la feina ben feta, i des de el meu punt de vista, pensar més en el client que en guanyar trofeus, ja que si no, crec que no seriem dissenyadors gràfics...

Fotografies de'n Xavier Padrós